and back…

la meua excursio ja s’ha acabat, despres de la petita incidencia volcanica vai poder volar de l’illa del sol naixent a l’illa esmeralda. la veritat es q, tot i q ja tenia certes ganes de tornar despres de vora tres mesos rodolant, asseure’m al 747 de tornada va tenir un cert regust agredolsc… la sensacio de q el plaer de visitar aquells mons distants s’havia acabat, q aquella experiencia, breu i intensa, havia estat com un somni del q’ara despertava…
val a dir q japo, amb 20 dies de visita, s’em ha fet curt… i ho noto mes un cop de tornada, com si la normalitat de la vida occidental em trobes a contracor despres del fenomen asiatic…
en fi, hi ha molts petits detalls i events q m’han agradat en aquesta petita illa superpoblada. a continuacio en descric alguns… pro no ho prenguessiu com a base per decidir si cal visitar tal pais, pq les meues barrueres paraules no copsen la bellesa, contrastos i interes del llogarret…

comencem amb algo com l’orografia. com deia, es un llogaret prou poblat, ple de nipons i nipones, i les terres planes acostumen a estar marcades per la ma humana. d’altra banda, el q em va xocar en eix sentit, es q les montanyes, no massa exagerades, tendeixen a mantenir-se intocades, cobertes de densa vegetacio, sia pel bambu omnipresent, les coniferes de branques retorscades, o les pinzellades de palid rosat del sakura, o cirerer, q rubrica la primavera del llensc.
en qualsevol cas, el fort contrast de gris artificial i intens vellut verd em va agradar…
sobre la vida i la mort. el pais mescla dues religions principals: budisme i sintoisme.
el budisme va arribar importat de la xina per alla el segle cinc, amb l’afegit prou important de proporcionar la tecnologia de l’escriptura (per aixo el japones inclou l’alfabet Kanji); i representa la mort. en la seva versio benevolament simplificada, assegurant el cel tant si ets bo com dolent (ben convienent i ‘amoral’).
el sintoisme, d’altra banda, refereix als aspectes de la vida, tenint cada centre dedicat a questions com els negocis, estudis, relacions, etc… de manera q’aniras a resar a un lloc o altre segons les teves necessitats del moment.
es aquesta simbiosi religiosa el q fa q la majoria de japonesos segueixin (mes o menys frivolament) ambdues creences.


i sobre el final del trajecte, una cosa q’em va quedar es q, tot i q actualment la forma usual de deixar el mon fisic es per incineracio, antigament tiraven els cossos muntanya avall (potser per aixo son tan frondosos els boscos montanyosos?)… aixo em va encantar… vull dir, q’es la forma mes natural de marxar, retornant tota l’energia q’et queda… q vaja, es lo minim q pots fer considerant la quantitat q n’has consumit. i certament, es lo q mes s’assembla a la meua ‘peticio’, postada temps enrera, de deixar el meu cos inert i inutil en un camp… lliure de caixes i misticismes curiosos.
mmm… com q no em vull allargar, seguire amb altres curiositats en el proxim post, pro ara acabare amb l’experiencia de visitar un museu de la guerra: va ser interessant vore un punt de vista diferent sobre la segona guerra mundial, q tb fa de mal dir, pq cada banda diu la seva sobre com van anar les coses. el cas es q, segons japonesos, lo de Pearl harbour no va ser una sorpresa pels americans, q quasi ho provocaren i utilitzaren per justificar el moviment de la seua maquina de guerra. be, ja se sap q la vida real no es com les pelis de serie B on els dolents son dolentissims i els bons, bonissims… i, segons la perspectiva, de vegades les coses es capgiren…

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: