mes sobre els nipons…

quedar-se amb Takeshi castle (Humor amarillo) o Battle royale per analitzar la cultura japonesa seria superficial i pobre… la veritat es q, d’entrada, jo m’esperava un pais mes esbojarrat, on la gent es disfressa de manga o rockabilly i els iaios van a comprar calscetes usades… ambdos casos reals, pro no tan significatius com es podria creure (ja se sap q, coses tan radicals, mes facilment s’ens queden quan aprenem d’un pais).
en qualsevol cas, avui segueixo comentant curiositats japoneses…

ja vai parlar sobre els plaers del barri tecnologic, Akihabara (hi vai disfrutar com un berro, com aquella senyora de la llar q’enceta, foragitada, les rebaixes de reis)… ara seguirem amb altres detalls de modernitat…

les tasces de water, ja deveu saber com son, sovint amb un bon grapat de botons per fer les tasques de bidet i… be, refresc rectal; o l’automatisme q mante la tassa calenta mentre es relaxen o tensen les teues natges. tanmateix, una novetat de baixa tecnologia q’em va agradar va ser la pica i aixeta integrada al diposit d’aigua, q fa q raji quan tires de la cadena i aprofitis per rentar-te les mans el mateix precios liquid q s’usara per desfer-se de la teua merda.
altre trivialitat tecnologica, q les portes dels taxis s’obrin automagicament quan arriba el client. segurament degut a un estricte entrenament a la fabrica de portes educades a Toyota.
i, be, ara no em ve cap altre curiositat tecnica… nomes q, historicament, sembla q la tancada illa hagi anat absorvint tecnologies alienes (com l’escriptura al segle cinc, el militarisme al dinou, o l’electronica avanscada en el segle passat) i, en certs aspectes, millorant-la, o estilitzant-la segons la filosofia oriental, amb el seu orgull pel treball i la seua capacitat d’organitzacio.

passem a l’economia, lleugerament: no es pas tan car! de fet coses com el menjar o el tabac surten tirats de preu, doncs pots fer un (molt) bon jalar per menys de cinc euros, i despres fumar-te la cigarreta d’un paquet q t’ha costat poc mes de dos euros. certament, el menjar em va sorpendre molt agradablement, doncs mai m’ha entusiasmat el sashimi (menjar cru) i tenia certa por de la seua cuina… pro, simplement esquivant tal delicia, em vai trobar amb una munterada de viandes meravelloses. i deixo a banda la vedella de Kobe, q’era bonissima (i un goig de vore’n la preparacio) tot i q bastant mes careta q’el menu habitual.

i parlant a la lleugera, sobre els natius. no en puc dir massa pq nomes en vai coneixer un grapat… pro les dones, en especific, tendeixen a ser molt amables i simpatiques, fins i tot juganeres/jovials tot i q, segons em va comentar alguna d’elles, tendeixen a un ‘hermetisme emocional’, potser un exotic/extrany mecanisme d’educacio respectuosa on tractes positivament al proisme encara q no et resulti d’interes, distanciacio entre comportament i emocions, com si fos de mala educacio expressar eix ultim… o, be, no ho se pas… no se ben be si es aixi… algo de l’abisme intercultural (q dificulta la percepcio objectiva) hi ha pel mig… en qualsevol cas, tendeixen a ser prou simpatics, els homens potser sent un pel mes seriosos i timids… de nou, observacions poc acurades d’un espectador casual…

ah, i un petit consell per si us trobeu penjats a mitjanit pq el metro ha tancat: proveu el karaoke. jo hi vai passar una bona nit, fins a les tantes (tenen horari semblant a l’espanyol), cantant a duo i fotent-me fins al cul de sake (barra lliure) per menys de trenta eurus.
i acabant amb begudes, un drinking game del Kyoto imperial: us aneu a un jardi amb riuet i, mentre un prepara i deixa anar un vaixell de paper q carregui un vaset de sake, els altres escriuen poemes. el q acabi abans q’el vaixell arribi al final de la ruta maritima es fot el sake (si hi ha diversos guanyadors els altres poden valorar les creacions). si, com a joc de beure es una mica… ummm… lent/sofisticat, pro hey! eren atres temps, i ja sabeu com son els rics i famosos, amb les seues extravagancies elitistes ;)… en qualsevol cas, es una poetica forma d’agafar una curda (i envoltat dels elaborats jardins nipons, encara mes bell), ho podeu tenir en compte (o alguna adaptacio sense riu) per la proxima sessio d’alcohol social (els mes moderns podeu fer un contemporani movie drinking game, on toca beure cada vegada q passa algo de la llista… ahh, fa anys q no en fai una d’aquestes)


i aqui acabo les meues notes de viatge per la meua excursio a l’altre banda del mon. tot i q he postat (sosainament, val a dir) un bon grapat de curiositats i events no he pogut incloure les raons per les quals tinc ganes de tornar-hi, doncs s’em escolen pel subconscient o l’eteri indescriptible; sobretot per reviure i ampliar l’experiencia japonesa…

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: