Archive for Juny de 2010

sobre el valor de les idees…

Juny 27, 2010

anava a titular el post “sobre el model de comercialització d’idees reproduïbles”, pro potser quedava massa llarg. en qualsevol cas, em refereixo aquí a una qüestió q ja em ballava pel cap de fa prou temps i q va resorgir en una conversa després d’un concert del grup d’en ‘Nelson’, Mondieu (o atres detalls).

tradicionalment (i, crec, correctament) les idees han tingut un valor exacte, establert a priori a la venta. això passa amb un arquitecte q’et fa un edifici, una comissió artística (com un monument), un paleta q’et fa una cuina, una aplicació per a un client, etc etc.
passa que hi ha indústries q’es basen en la reproducció d’una idea original, i venen el pack material+creativitat. parlo, per exemple, del cine, la música, la literatura i el software de consum. en aquest cas, es ven la porció creativa a un baix preu comptant amb el volum de venta per quadrar els números. en atres paraules, el preu: idea+cost versus (idea/x)+cost. (more…)

una historia hiperlinkada…

Juny 21, 2010

Fa uns dies em vai trobar amb una plana que era una completa pèrdua de temps: una cutre-animació flash que canvia cada vegada que actualitzes. Sembla que tant jo com moltíssima més gent, ens posat a procastrinar amb la tonteria. Com a repte ‘extreme’, vaig pensar a emprar aquests continguts trivials per explicar una història (breu, que tant de link pot ser farragòs). El resultat és el que segueix, insto als blogaires a acceptar-ho com a repte (sigui amb eixa web, Google images o el que sigui) i als lectors… bé, a distreure’s…

Jo estava prou [O], feia poc més de quatre mesos q havia acabat amb una relació de més de tretze anys… bé, més aviat la relació havia acabat amb mí, a [O]. A la Maria, la meva [O], la vaig conèixer a l’escola. Vam viure junts el despertar sexual i havíem estat parella des d’aquells temps de [O]. T’acostumes tant a una cosa q acaba sent part de tu i, quan la perds, ha de ser molt semblant a la sensació q te algú a qui li amputen una extremitat: ja no hi és, però encara la sents. Estava per [O].
(more…)

trascendental…

Juny 11, 2010

S’esperava en un banc davant la plaça de l’estació. Les vies gemegaven rutinàriament amb el tràfec ferroviari, les sortides expulsant varietat de gent que ell observava absort. Aquesta cadència urbana transportava els seus pensaments, veient amb lleugeresa detalls menors dels passatgers: uns tacons de rogenc brillant baixant les escales amb dificultat, la camisa mig oberta i rebregada per bossa de missatger d’un transeünt accelerat, l’agitació d’un menut orbitant al voltant del seu avi de caminar parsimoniòs.
En realitat no pensava en res concret, només cedia al flux dels sentits, deixant que aquest administrés el ritme fugedís de la seva ment. Estava relaxat en la seva absència.
Ella va arribar, seient al costat de l’intrigant meditador de mirada absorta.
(more…)