al Marroc…

doncs vam passar uns calorosos dies al Marroc, fa poc…
us explicaré les raons de pes per anar-hi…
us parlaré del desagrad de les ciutats…
us comentaré la bellesa dels espais apartats…
us diré com és una boda amazigh…
però primer, en un vist i no vist, la condensació d’imatges:


(disponible en alta definició)

resulta que fa ja uns set anys, vaig fer la primera visita al país africà, amb un bonic trèkking que ja vaig comentar. Passa que, coses de la vida, d’aquell viatge en va néixer una relació, que es convertiria en casori, convencional fa uns pocs anys i berber, o amazig, recentment.
L’amazig és la cultura nativa del Marroc, que va ser envaïda per l’Islam. Alguns denoten la similitud de circumstàncies entre aquest poble i el català, però jo no em ficaré en política.

L’experiència de participar en un esdeveniment tribal com aquest és impagable… posar un ull en aquesta forma de vida, dels nòmades, tan diferent va ser realment colpidor. Els rituals, la forma de divertir-se, els colors i els cants, el paratge, la duresa de la supervivència amb el mínim de recursos… va ser un xic com participar en un documental de La dos. Breument: la núvia arriba al poblat (o tenderete), en burro i enburkada. Segueixen una sèrie de cantarelles (repetitives fins al trànsit) i diàlegs (en la llengua local) per establir les parts. Després toca engalanar al nuvi, presentar-los com a marit i muller, i seguir amb cantarella i dansa promoguda per artistes professionals.

A banda d’això, els altres moments que van valdre la pena van ser la nit al ras al Sahara (amb aquell cel nocturn ple d’estrelles, el desèrtic trajecte en camell i el disc solar aixecant-se entre les dunes) o l’afluència de vida al voltant de les cascades d’Ouzoud, amb la canalla tirant-se a l’aigua freda des d’alçades acollonidores.

El que em va sobrar van ser els masses dies de ciutat, esquivant venedors i regatejant fins al cansament. Jo al final ja no tenia miraments per marxar àgil o oferir quatre rals (sovint amb la corresponent mosquejada de l’individu). És que si t’atures a mirar algo se’t arrapen i costen d’empaitar. I ja em coneixia els seus jocs: el preu inicial exagerat, les explicacions sobre l’alta qualitat (todo a mano, amigo), els ‘guies’ cap als comerços associats (tanmateix, aquesta pràctica comercial habitual em resulta interessant, com a alternativa al màrqueting publicitari), les parelles de venedors dolents i bons, el primer exigint més calers, el segon perseguint-te i acceptant el preu baix, quan ja has marxat, etc… en fi, això i la calor: prou matador…

2 Respostes to “al Marroc…”

  1. trt2009 Says:

    Fa tres anys varem estar al Marroc. No varem poder gaudir de l’experiència que expliques del casament, però així i tot en va agradar.

    El tema del regateig arriba a cansar, tal i com dius. Ara bé, segur que ho saps, és un costum arrelats a moltes parts del mon i els que no en sabem i no estem habituats ens costa de sobreportar.

    M’ha agradat molt la presentació del vídeo.

  2. crmel Says:

    M´ha encantat!! Pel meu proper viatge o m´enssenyes a fer-ne un o me´l fas, como lo ves?? jajajajajja!! Besitos!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: