mitja vida (2)…

Vivíem en un gran casalot, perifèric i amagat de la gent de ciutat per un camí ral a l’ombra dels pins. Diuen que els gossos sovint s’assemblen als seus amos. En aquest cas, casa nostra ressemblava mon pare. Una façana sempre a l’ombra et rebia amb mirada fixe i recriminatòria, com preguntant al visitant què hi havia anat a fer a aquell indret que no era el seu. L’entrada de la planta baixa connectava a l’esquerra amb una sala de butaques de cuir verd i espatlla alta, punt de reunió per a discussions filosòfiques del senyor Ortega i els seus camarades, després d’un tiberi al menjador que seguia l’estança. A la dreta, una saleta d’espera, austera i sense més distracció que el retrat d’un jove Franco, donava pas al despatx de l’home de la casa, via una doble porta corredissa de dimensions titàniques, almenys per a un jovenet curiós a qui l’entrada era vetada. En front s’erigia una escala cap a les habitacions familiars i un passadís que duia a la cuina, rebost i porta de jardí. Pel camí, sota els graons que pujaven hi havia una entrada al soterrani, també espai privat, no tant per ordres paternes si no per l’amalgama de fosca, teranyines, trastos vells i fantasmes imaginaris.

Per resumir la meva vida en aquella llar puc evocar esdeveniments recurrents: Sovint, qualsevol acció meva era considerada una injúria a l’ordre i al seny per part del meu pare, determinant la severitat del cas segons la cambra on rebés la reprimenda (essent el despatx un dramàtic escenari visitat, sortosament, en molt poques ocasions). Invariablement, després de rebre el càstig pertinent, jo cercaria la Paquita, trobant el consol en la seva mirada calmada, d’algú que accepta la maldat del món i n’esdevé immune, i en la seva abraçada, acompanyada de rítmica cadència i suau xiuxiueig harmònic.

Un dia indeterminat, quan jo apuntava la setzena d’anys, la Paquita va desaparèixer, sense explicacions, sense adéus, i el meu desconsol, lliure per créixer en aquella casa solitària es convertí en una fredor rancuniosa, en una lliçó de desconfiança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: