democracia 2.0…

en aquest post, descric una proposta de millora per al sistema de govern español. no entraré discutir alternatives de canvi (només parlaré de la meva idea) ni en detallar pq es recomanable el canvi (em sembla q, a aquestes alçades, el problema es prou clar).

ok, només cinc cèntims de pq es recomanable el canvi: la classe política ha esdevingut una xacra social, un punt feble q els lobbies poden atacar (léase, sobornar) donant origen al sistema corruptiu q converteix el millor programa electoral en paper mullat. d’aquesta forma, la classe política perd tot el seu sentit de delegat del poble (concepte principal en el sistema ‘democràtic’).

la proposta q expressaré a continuació es composa de dos elements:

– un de canvi estructural en la presa de decisions en el q la classe política cedeix part de les seves capacitats com a delegat, efectivament minimitzant tal figura i incrementant directament el poder del poble.

– un sistema d’auditoria de govern. una base de transparència per a la observació pública de l’execució de govern.

abans q res, aclarar q tal proposta, a banda del poc suport q pugui tenir perpart de la classe política i lobbies (per la seva pèrdua de poder envers el poble… com dic, es tracta de crear una democràcia real), te la dificultat de q requereix un esforç adicional (si bé opcional) per part del ciutadà doncs aquest, en cert sentit, esdevé ‘polític’ (no pas en la connotació negativa) i a de ser conscient i responsable sobre les decisions en les q participi.

tenint en compte el baix grau de participació ciutadana en els moments crítics (allò q ningú es queixa o, com a molt, ho blogueja… ahem), la proposta pot no ser apreciada pel poble donat els requeriments de participació pro hey… ens em d’espabilar una mica si volem q les coses es fagin en benefici de tots, enlloc de pel benefici de bancs, corruptes, ambaixadors americans i altres entitats amb poder econòmic, no? així mateix, donar tal llibertat de decisió pot ser un procés en cadena, incrementat per l’efecte dels q sí actúen vs els q’hauríen de començar a actuar… vaja, no sé si m’explico… bé, és igual… tb es pot veure com la comunitat opensource en q els bons projectes (per exemple, una o altra versió de linux) sobreviuen, creixen i milloren segons el suport públic.

segons entenc jo, l’origen de la classe política (a Grècia?) ve de la impossibiltat d’escoltar, continuament, la opinió de cada ciutadà. seria per eix motiu q es creen els delegats, lo qual es la idea amb més sentit. el problema és q, com demostra la nostra societat moderna, aquests delegats són un punt feble (‘lobbietzable’ o ‘lobbotomietzable’) doncs són èssers humans, individuals. tanmateix, si fem un pas enrera sobre pq tenim tals delegats (la impossibilitat de considerar l’opinió de cada ciutadà) i considerem les eines tecnològiques actuals, una alternativa ben clara sorgeix: crear sistemes d’informació en temps real per enviar al cap (de govern) l’opinió/decisió de cada membre de l’estat. aquesta opció incrementa l’esforç ciutadà, havent de dedicar temps a la presa de decisions (humm, potser aquest treball de ‘funcionari’ podria ser mínimament remunerat, en algún futur), però crea una democràcia real.

la idea es ben simple: un sistema mitjançant el qual cada ciutadà pot participar en les votacions del congrés i el senat. en una plana web es presenten les propostes q els ens de govern posaran a votació per a senadors i congresistes (figures q, per cert, a la llarga potser s’hauríen d’unificar, descartant les dues càmeres). durant un període de transició (beta version) la votació ciutadana tindria caràcter informatiu no vinculant (micro referèndums), a disposició dels ‘congradors’ (senadors+congresistes) alhora de la votació efectiva. més endavant, un cop la implementació tècnica del sistema tingués un nivell funcional acceptable, la votació ciutadana directe passaría a ser un 50% del vot final de congrés/senat.

aquí els elements funcionals principals:

llistat de les propostes a votar, incloent els detalls objectius de què impliquen

comentar a favor o en contra de la proposta, permetent a cada ciutadà expressar una argumentació o simplificació del q la proposta implica. això seríen els detalls subjectius, partidistes

votar els comentaris, com a reforç als comentaris formulats i donant eines als votants per veure les diferents postures davant una proposta

votar la proposta, com a pas final i amb el resultat tingut en compte en les càmeres, previ a voltació dels ‘congradors’

– historial de propostes/votacions/comentaris i altres estadístiques q puguin ser valuoses

tal sistema proposat es consideraria un èxit si les idees guanyadores passen de ser les q tenen més diners darrere a les q tenen més persones…

no entraré en detalls sobre seguretat, accesibilitat i tal, doncs són qüestions tècniques més o menys complexes, però clarament aplicables i fiables amb els coneixements tecnològics actuals.

q us sembla la proposta? jo no tinc gaire coneixement polític (potser per això em resulta tan bona aquesta idea, si bé utòpica) així q si voleu perfilar-la o criticar-la, endavant, manifesteu-vos (només cal q comenteu, no cal sortir al carrer😉 i, si voleu, transmeteu-la als nostres ‘representants’

… i sobre el sistema d’auditoria… ho deixo per un atre dia, q ja n’hi ha prou per avui🙂 només dir q’es tractaria d’un sistema per avaluar el rendiment i efectivitat d’un govern.

… i, veient q hi ha un partit polític afí a la idea q’he exposat ací, no puc fer més q referenciar-lo

Etiquetes:

2 Respostes to “democracia 2.0…”

  1. Néstort Says:

    M’agrada molt la idea de poder delegar puntualment el vot sobre una proposta/llei/etc concreta (delegació sempre revertible i no que hagi de durar 4 anys!). Un no pot estar informat de tot ja que requeriria una dedicació més que completa (potser calgui pensar sobre una simplificació legislativa, també, que és una crítica ja feta al sistema actual). Tot i això, la pròpia gent és lobbytimitzable ja que pot ser “víctima” de campanyes de marketing “salvatge” (com ja ho som actualment). Qui paga més pot acabar influenciant més l’opinió de la gent. Al final, penso, tot acaba per una bona educació de la gent, amb un esperit crític desenvolupat, capaç de detectar intents de manipulació i de retòrica perversa. Però és clar, si tothom actua responsablement, quasi qualsevol sistema funciona. Inclús una dictadura…
    Penso que un sistema el màxim de transparent, obert a la participació (democràcia participativa) i sotmès a auditoria / fiscalització per evitar abusos i corrupteles, és el millor. És un sistema a prova d’éssers humans i les seves febleses (per dir-ho amb bones paraules).

    • loxai Says:

      bé, a ningú se li escapa q fins q no arribem a una revolució de les màquines, on eixes s’ocupin del govern, la humanitat està avessada a un fracàs envers la defensa dels drets del ciutadà… ;D
      bromes pel lateral esquerra, el factor de corrupció/lobbotomització és redueix davant una inversió molt més extensa, cara… sí q, inevitablement, els de la pecúnia emprearan tots els medis q’els diners puguin comprar, però ja sobre un target diferent, una nova situació… q tb apareixerà la demagogia 2.0, doncs ja pot ser. contra aquestes, com bé dius, caldrà reforçar l’educació. qualsevol proposta q’es fagi tindrà problemes i errors, s’ha de fallar per millorar, de fet és l’únic q fem des q vam aparèixer a l’univers… i no hi ha un sistema perfecte, ni natural ni artificial… però el sistema més pròxim a tal idea platònica és un q s’autoequilibri. el caos no s’ha de controlar, només motivar i això es fa desde la base més amplia, desde la marea social i… ahem… em sembla q ja és un pel tard i m’en vai per peteneres😛
      en qualsevol cas, la democràcia líquida (aquesta en la q es pot delegar, o no, puntualment i en qualsevol moment, com a compromís entre la farragosa responsabilitat política del dia a dia i la poc representativa delegació general en un ens/individu) em sembla la millor modalitat teòrica per a defensar els nostres interessos, els dels mindundis, els curritus, els xais q sempre paguem l’ànec… i ja va sent hora d’arreglar aquesta situació, les eines per fer-ho abunden i, crec, q el sentit comú, ja és prou comú… només falta q ho parlem entre tots, q donem suport a iniciatives com la del partit pirata (q, amb presència internacional, no és un grup d’arreplegats q volen eliminar cànons) i au, a espabilar…
      PD1: un detall d’interès: ja se sap q de manis al carrer poques, però per la banda ampla diem de tot. la democràcia directe és plenament compatible amb aquesta actitut…
      PD2: algún anonymous per ací, q’estengui la paraula?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: