Java, Matrix i democràcia…

en Java, un omnipresent llenguatge de programació (per internet, jocs i aplicacions, telèfons i electrodomèstics), es fa servir un bloc de forma: try{codi funcional}catch(){codi d’error}

la idea és executar comandes al try (com mirar l’estat de la compta del banc) i, si falla algo (p.e. la base de dades de clients a la web del banc ha caigut), executar el codi del catch per gestionar el problema (en aquest exemple, notificar a l’usuari q no pot veure els quartos).

la pel·lícula de Matrix segueix la mateixa idea: tothom es feliç en la farsa, però cal un ‘Oráculo’ per rebre als descontents, la falla imprevista, i gestionar-los.

de fet tot bon sistema necessita aquesta vigilància de desviacions, aquesta forma de gestionar l’inesperat, per mantenir el control i q el problema no escali fins a desestabilitzar i destruïr l’ordre establert.

i la democràcia? pues lo mismo… la principal diferència entre el sistema democràtic actual i altres formes com el feudalisme, dictadura, etc. és el control d’errors, dels descontents.

ja ho diu bé aquella frase de q el millor èxit del dimoni és fer-nos creure q no existeix. descartant la beneïteria mitològica, el cas és q la referència és ben vàlida per al popular govern actual: estableix un ordre en q dona la imatge q el poble te algo a dir en com s’administra un país o societat. vaja, només cal googlejar una mica per veure multitut d’exemples (destacats i abundants en la tesitura actual del moviment 15M/DRY) en els q la ciutadanía es enganyada, ningunejada i sotmesa (sigui hipoteques, copago, etc.).

és prou interessant aquesta estructura de control d’errors. els humans, requerint formes ‘rectes’, raonades i estructurades, han desenvolupat aquest sistema d’engany, ja bastant evolucionat, respecte formes anteriors… vull dir q, en època feudal o dictatorial, la primera línia de defensa del sistema en cas d’error era la força bruta envers una població amb recursos molt limitats… en estructures comunistes es centra en amagar elements (com borrar gent de les fotos al estil photoshopero dels homes de Stalin, o la censura d’informació en general) i exaltar la mare pàtria (sovint envers un enemic extern i imaginat/exagerat)… i el sistema democràtic modern (a banda de l’opció ‘enemic extern’) fa servir aquesta il·lusió de q nosaltres decidim, propaganda demagògica, i a més pot tenir el benefici de q si van maldades (crisi) és culpa nostra i ens hem d’apretar el cinturó. vaja, no es pot negar q la idea per mantenir la oligarquia està molt bé… sempre i quan mantinguis un status quo, o un mínim de benestar per a la majoria…

en fi, la veritat és q parlar d’aquesta situació, q aquestes altures hauria de ser prou coneguda i obvia, quasi em sembla innecessari… però, d’altra banda, encara hi ha molts q viuen en el limbo i no s’en adonen de com estem esclavitzats pels poders corporatius… i, implícitament, pel sistema econòmic inflacionista. així q trobo es bo parlar-ne i discutir-ho amb el proïsme… ara q la societat comença a despertar i potser podem començar una reforma per establir una nova democràcia, una democràcia en la q cada individu pugui decidir (o delegar si vol) en cada decisió de govern q li afecti, una democràcia q no es composi d’individus sobornables (els polítics, els intermediaris del poder), una democràcia directe, real i/o líquida… espero tenir sort i veure tal nou sistema algún dia…

a tot això, també és d’interès veure com, davant el moviment social actual, els grans estaments es plantegen incrementar el control d’internet, ara q es comença a veure el seu poder democràtic (en el sentit real de poder per al poble).

en fi, més detalls investigant a google, veient Inside job i les tres pelis de Zeitgeist (descàrrega gratuïta)… o revisant un post de fa uns mesos😛

Bonus track: no fa gaire m’alegrava veure q ja hi ha algún país europeu q permet votacions per a les eleccions nacionals via internet. d’aquí a la ‘votació continuada’ ja queda menys! quin país? Estonia

Etiquetes: , , ,

Una resposta to “Java, Matrix i democràcia…”

  1. Ectòrix Says:

    Doncs sí, realment a aquestes alçades no cal dir que un el poder es omnipresent i ens controla, però sempre està bé recordar-ho. Jo, com tu, espero realment la societat es desperti i puguem arribar a formar una societat democràtica com els principis democràtics de debò requereixen.
    Respecte d’això que deies del poder repressiu del feudalisme, raelment en democràcia (de fet, en les societats de masses, també en dictadura) s’ha tornat més subtil. En termes sociològics es diu que hi ha 4 formes de poder (o control social, en aquesta accepció): polític, militar, econòmic i cultural. En la nostra societat el control social que efectua el poder és l’últim, és un poder simbòlic. Això és el que alguns han anomenat “el policia que tenim dins del cap”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: