Archive for the ‘dic jo’ Category

Java, Matrix i democràcia…

Mai 30, 2011

en Java, un omnipresent llenguatge de programació (per internet, jocs i aplicacions, telèfons i electrodomèstics), es fa servir un bloc de forma: try{codi funcional}catch(){codi d’error}

la idea és executar comandes al try (com mirar l’estat de la compta del banc) i, si falla algo (p.e. la base de dades de clients a la web del banc ha caigut), executar el codi del catch per gestionar el problema (en aquest exemple, notificar a l’usuari q no pot veure els quartos).

la pel·lícula de Matrix segueix la mateixa idea: tothom es feliç en la farsa, però cal un ‘Oráculo’ per rebre als descontents, la falla imprevista, i gestionar-los.

de fet tot bon sistema necessita aquesta vigilància de desviacions, aquesta forma de gestionar l’inesperat, per mantenir el control i q el problema no escali fins a desestabilitzar i destruïr l’ordre establert.

i la democràcia? pues lo mismo… la principal diferència entre el sistema democràtic actual i altres formes com el feudalisme, dictadura, etc. és el control d’errors, dels descontents. (more…)

democracia 2.0…

febrer 6, 2011

en aquest post, descric una proposta de millora per al sistema de govern español. no entraré discutir alternatives de canvi (només parlaré de la meva idea) ni en detallar pq es recomanable el canvi (em sembla q, a aquestes alçades, el problema es prou clar).

ok, només cinc cèntims de pq es recomanable el canvi: la classe política ha esdevingut una xacra social, un punt feble q els lobbies poden atacar (léase, sobornar) donant origen al sistema corruptiu q converteix el millor programa electoral en paper mullat. d’aquesta forma, la classe política perd tot el seu sentit de delegat del poble (concepte principal en el sistema ‘democràtic’).

la proposta q expressaré a continuació es composa de dos elements:

– un de canvi estructural en la presa de decisions en el q la classe política cedeix part de les seves capacitats com a delegat, efectivament minimitzant tal figura i incrementant directament el poder del poble.

– un sistema d’auditoria de govern. una base de transparència per a la observació pública de l’execució de govern.

(more…)

sobre el valor de les idees…

Juny 27, 2010

anava a titular el post “sobre el model de comercialització d’idees reproduïbles”, pro potser quedava massa llarg. en qualsevol cas, em refereixo aquí a una qüestió q ja em ballava pel cap de fa prou temps i q va resorgir en una conversa després d’un concert del grup d’en ‘Nelson’, Mondieu (o atres detalls).

tradicionalment (i, crec, correctament) les idees han tingut un valor exacte, establert a priori a la venta. això passa amb un arquitecte q’et fa un edifici, una comissió artística (com un monument), un paleta q’et fa una cuina, una aplicació per a un client, etc etc.
passa que hi ha indústries q’es basen en la reproducció d’una idea original, i venen el pack material+creativitat. parlo, per exemple, del cine, la música, la literatura i el software de consum. en aquest cas, es ven la porció creativa a un baix preu comptant amb el volum de venta per quadrar els números. en atres paraules, el preu: idea+cost versus (idea/x)+cost. (more…)

un crim q no havíen comès…

gener 15, 2010

amb una frase similar s’argumentava aquella mítica sèrie dels vuitanta: the A-team! ja tararejo la cansconeta només de pensar-hi… i veig vívidament un jeep saltant pels aires just al passar per un arbust ‘explosiu’…

gran sèrie, gran sèrie… és clar q amb la devaluació del fer-se gran, ara no passaria el criteri de qualitat pro hey, conservarà un bon record a la memòria.

el cas és q’ara en fan la peli… avui en veia el trailer (un tanc en caiguda lliure carregant-se un avió, how cool is that?!?!)

ok, està clar q no serà una peli de culte… però, cal?

(more…)

viure sense tu, teuve…

Juliol 3, 2009

ja fa vora un any q visc sense tele i no es troba a faltar eh…

el cert és q tinc una tele ben maca, pro sense conectar a les ones. la tinc per l’entreteniment de conectar-la a videojocs i descàrregues (sèries, noves o remakes, i pelis)… o sigui q sí fai vida televisiva, pro a la carta. no és millor això q passar-se la tarda ensimismat canviant de canals per vore quin redueix mínimament l’avorriment?

tinc clar q, si tinguès senyal, hi perdria més temps… i a sobre m’enteraria de tragèdies, desgràcies i les motos q les cadenes em vulguessin vendre, directament amb anuncis, o indirecta amb ideologies i comentaris (polititzats)

estic d’acord amb l’Àlex de la bèstia, q internet és el futur audiovisual de l’oci de sofà… incrementant la qualitat, i reduìnt el temps invertit… així doncs, optimitzeu: desconecteu l’aparell TDT i accelereu “l’apagón digital”! (more…)

de la política…

Juny 11, 2009

tot el tema aquest polític… el sistema democràtic… fa pudor no?

vull dir q, la idea està mol bé, el poder del pueblo i tal pro hi ha dues pegues:

– tal poder (del poble) no s’aplica, doncs només determina qui té el poder, estableix una oligarquia d’uns quants, majoritàriament corrompibles o corromputs, o simplement subjectius, com la majoria humana. el ‘poder’ del poble és simplement una campanya de màrqueting on la competició es decideix pel grup amb millor recursos i/o publicistes. al final es tracte de vendre la moto el millor possible…

– a tot això, sap el poble què vol o què és el millor? això és com treballar amb un client q vol un producte o resultat, però no sap com obtenir-lo. és el proveìdor el qui l’indica, amb major o menor criteri, les característiques (de govern en eix cas)

vist així el resultat és semblant al comunisme, una idea maca, lògica, però q no te en compte la naturalesa humana i fracasa… sorollosament o subtil… (more…)

fer trampes…

gener 23, 2009

recordo una temporada en q nava al club de rol del meu poble, organitzat a la casa de cultura… allà es muntaven partidetes d’entreteniment divers… Warhammer, rolaires de paper i llapis (no crec q les tecnologies puguin emular aixòs mai, ni Warcrafts ni òsties), Bloodbowl… a aquest últim jugava jo, una versió violentada i plena de races mutades del tradicional football americà…

recordo un nano, se’l coneixia per un mote acorde, no recordo quin… (canyetes, pot ser?) q sempre es procurava bones trampes… de les q s’amagava al contrincant, pro t’aconsellava quan estava fora de partida (‘has tret un doble zero? res torna, torna ràpid a tirar, q no ho ha vist’)… jo, davant la seva temptació, l’evitava… pq sí, pq no creia q aportés gaire al repte el fer servir subterfugis… i com jo allà, molts fem igual a la vida normal… (more…)

l’exclusivisme en l’art plàstic…

Novembre 9, 2008

el q no m’agrà de la pintura i l’escultura és el seu sentit elitista…

els preus es basen en l’exclusivitat de l’obra, i l’obra resulta un trosc de joieria, una caríssima producció… com una broma q només dos gats entenen, pro q venen als gossos a preus exagerats, gossos rics q no compren talent, si no criteri…

ulto_chhobisi l’art és una forma de transmetre emocions i idees, em sembla ridícul q’aquest valor s’extingeixi en la polseguera de la jet set… de fet, es converteix en un simple producte de mercat on interessa buscar el més exòtic i estrany (com el vestit invisible per un rei imbècil de conte per nar a dormir), potser una polèmica barata buscant tabús obvis i esquitxant al personal amb la ‘llibertat’ d’expressar-los sense embuts…

[UPDATE: avui veia una atre vinyeta, prou adient a la qùestió] (more…)

si la tauromàquia és cultura…

Novembre 2, 2008

… el canibalisme és gastronomia…

llegia l’atre dia aquesta frase divertida. si bé comulgo amb la intenció, per descartar una cruel tradició, no estic d’acord amb la proposició de q no és cultura… ho és, i tant, pro una q convé deixar morir…
sembla q la frase es troba amb la pega de q les cultures s’han de conservar, i per això intenta descalificar l’art del brau… i l’error està en pensar q han de durar per sempre. supos q, com a éssers q necessiten constants vitals on posar peu ferm, q assumeixen q allò existent abans q’un, allò q era segur quan un naixia i feia les primeres passes, ha de perllongar-se més enllà… (more…)

mites i llegendes…

Octubre 5, 2008

veia una peli d’animació infogràfica prou ben elaborada fa un grapat de dies: Beowulf…

desde luegu, impressiona com va millorant el renderitzat realista en el cine… aviat serà indistingible del cinema clàssic!

m’ha fet gràcia verificar en els crèdits els actors q, ja en gestos i fisonomies es reconeixien durant el llargmetratge.

Tècnica a banda, la història es un conte, una exageració, una llegenda prou maca, paga la pena de vore… pro jo no volia parlar del producte en sí… si no, dels mites i llegendes…

(more…)