Archive for the ‘reflexions’ Category

Java, Matrix i democràcia…

Mai 30, 2011

en Java, un omnipresent llenguatge de programació (per internet, jocs i aplicacions, telèfons i electrodomèstics), es fa servir un bloc de forma: try{codi funcional}catch(){codi d’error}

la idea és executar comandes al try (com mirar l’estat de la compta del banc) i, si falla algo (p.e. la base de dades de clients a la web del banc ha caigut), executar el codi del catch per gestionar el problema (en aquest exemple, notificar a l’usuari q no pot veure els quartos).

la pel·lícula de Matrix segueix la mateixa idea: tothom es feliç en la farsa, però cal un ‘Oráculo’ per rebre als descontents, la falla imprevista, i gestionar-los.

de fet tot bon sistema necessita aquesta vigilància de desviacions, aquesta forma de gestionar l’inesperat, per mantenir el control i q el problema no escali fins a desestabilitzar i destruïr l’ordre establert.

i la democràcia? pues lo mismo… la principal diferència entre el sistema democràtic actual i altres formes com el feudalisme, dictadura, etc. és el control d’errors, dels descontents. (more…)

londunum, first strike…

Abril 3, 2011

ja fa més d’una setmana q’em vai instal·lar a Londres. crec q es bon moment per fer esbiaixades primeres impressions. Londres és una ciutat prou coneguda per tothom, tanmateix tothom hi ha de veure quelcom diferent…

visc a un barri low cost, envoltat de botigues de roba a l’engròs i kebabs de menú complet per menys de 4 €. entre carrerons i edificis baixos, sovint es pot veure el cogombre (o gerkhin o ‘pepinillo’) de Norman Foster, però només la punteta, resemblant un ull de Sauron, vigilant als súbdits.

Representació de "l'artista"

(more…)

ego non te absolvo…

Octubre 18, 2009

en el passat, no recordo haver-me trobat amb cristians de pura cepa… bé, potser algún… però no ha sigut fins q vai pujar a Irlanda q’he pogut intentar tenir alguna conversa polémica amb tal classe…
el cas és q intento anar delicadament sobre certs temes, però tinc la sensació de q fàcilment s’em posen a la defensiva, agressivament, expressant les seves opinions… això ja em sembla indicatiu de q’algo no rutlla… q’es com un jueu nazi… o un gay homòfob, q està ocultament enamorat del veí, i es confronta amb ell mateix, rennegant-se i violentant-se cap a la seva pròpia natura, radicalitzant la seva postura i exaltant la seva agressivitat… (more…)

la solució a la crisi…

Setembre 2, 2009

sí, com diria l’Ansar, jo se com acabar amb la crisi!

l’atre dia, voltant pels internets em vai trobar un link a 15 lliçons vitals q’ens dona Sim City. Sim City is un simulador d’administració de ciutats amb primeres versions creades a principis dels 90, i últimes… prou recents. la veritat és q no m’hi vai dedicar mai gaire a aquest, jo sòc del parer q si s’ha de ser megalòman (d’estar per casa) millor fer-ho a gran escala, això és, amb el Civilization: un magnífic simulador de civilitzacions on portes una societat desde l’edat de pedra a la era espacial, descobrint tecnologies, destruïnt o negociant amb altres cultures, fundant i millorant ciutats, etc etc…

pro vaja, anem al tema, q’em desvío i ja us vei delerosos per conèixer el remei a la trista situació econòmico-social, i tal…

(more…)

de la política…

Juny 11, 2009

tot el tema aquest polític… el sistema democràtic… fa pudor no?

vull dir q, la idea està mol bé, el poder del pueblo i tal pro hi ha dues pegues:

– tal poder (del poble) no s’aplica, doncs només determina qui té el poder, estableix una oligarquia d’uns quants, majoritàriament corrompibles o corromputs, o simplement subjectius, com la majoria humana. el ‘poder’ del poble és simplement una campanya de màrqueting on la competició es decideix pel grup amb millor recursos i/o publicistes. al final es tracte de vendre la moto el millor possible…

– a tot això, sap el poble què vol o què és el millor? això és com treballar amb un client q vol un producte o resultat, però no sap com obtenir-lo. és el proveìdor el qui l’indica, amb major o menor criteri, les característiques (de govern en eix cas)

vist així el resultat és semblant al comunisme, una idea maca, lògica, però q no te en compte la naturalesa humana i fracasa… sorollosament o subtil… (more…)

Barcelona i la Vicky i també la Cristina…

Mai 26, 2009

vai vore fa uns dies eixa última creacio d’en Woody… en principi un director q no m’ha interessat mai massa… pro q al final sí q m’ha interessat forsca… supos q sempre li he tingut un pel de manía per aquest caràcter hipcondríac i de mosqueta morta… nusé… pro el cert és q fa coses, velles i noves, q són belles i bones…

vicky-cristina-barcelona-woody

bé, contradiccions a banda, aquesta de la Vicky i la Cris m’ha interessat entre forsca i prou… pro prou de rodejos, anem a comentar-la… almenys les dues idees generals q em van fer més gràcia… (more…)

jo, és q l’univers és taaaan gran…

Mai 21, 2009

l’atre dia vai na vore l’última peli trekki… tocava nar al cine per tenir la col.lecció de visionats completada. sí, sòc d’eixos.

val a dir q no tinc massa a dir de la peli en sí. la inspiració pel post va vindre en el senzill trajecte d’anar a comprar les entrades.

en fi, comenscarem per aquesta producció del director de Lost i després em poso al lio…

(more…)

li deia a la Milena…

Mai 4, 2009

… en Kafka:”si no m’escrius deu ser pq tot va bé”…
ai pobret, en K, i el seu amor vital… possiblement base de la seva retorscada i frustrant (o Kafkiana) inspiració.
Maud Gonne, l’estimadíssima platònica de Yeats, li deia al poeta q’era bo q lo seu fos algo abstracte, doncs l’impulsava a la bellesa en ses obres…
en general, sí q sembla q el millor art es fa en hores baixes. historiadors coincidiràn q les creacions més boniques (no les més opulentes) d’una nació s’han forjat en la misèria economico-politico-social del moment… eh q sí, historiadors?
potser és pq quan tot va bé, no apreciem el món q’ens envolta, és allò típic de q no trobem a faltar quelcom fins q manca… serà q’un bon artista ha de tenir un trosc de bohemi, perdut en l’existència humana?
(more…)

fer trampes…

gener 23, 2009

recordo una temporada en q nava al club de rol del meu poble, organitzat a la casa de cultura… allà es muntaven partidetes d’entreteniment divers… Warhammer, rolaires de paper i llapis (no crec q les tecnologies puguin emular aixòs mai, ni Warcrafts ni òsties), Bloodbowl… a aquest últim jugava jo, una versió violentada i plena de races mutades del tradicional football americà…

recordo un nano, se’l coneixia per un mote acorde, no recordo quin… (canyetes, pot ser?) q sempre es procurava bones trampes… de les q s’amagava al contrincant, pro t’aconsellava quan estava fora de partida (‘has tret un doble zero? res torna, torna ràpid a tirar, q no ho ha vist’)… jo, davant la seva temptació, l’evitava… pq sí, pq no creia q aportés gaire al repte el fer servir subterfugis… i com jo allà, molts fem igual a la vida normal… (more…)

sòc mag del quinze al WoW, supera eso…

gener 5, 2009

jo sòc dels q tenen idees i projectes pro tendeixen a minimitzar el consum d’energia, fent servir excuses varies per no comenscar-les, per no portar-les a terme…

o bé, d’eixos projectes q poso en marxa, cert percentatge es perden en l’oblit al cap d’un temps, quan m’en canso i/o veig q el resultat final és possible, és viable… com si ja en tingués prou amb verificar q puc fer-ho, sense en realitat realitzar-ho…

sí, és un pel mediocre eixa actitut, en el primer cas per la manca d’esperit superador, en el segon per… ummm… potser soberbia (dient-me q ho puc fer) sobre coses on s’ha de posar tota la carn per acabar la menja…

en ambdòs casos tb hi deu haver certa por al fracàs… i al.lergia a l’esforsc…

sí, és una comportament a millorar…

[atenció: post llarguet… potser val més aturar-se aquí, amb aquest vídeo divertit]

(atenció al del banyador, actualment en observació psiquiàtrica)

(more…)