Archive for the ‘tots tenim un passat’ Category

another Another world

Juny 5, 2009

Avui parlarem d’un joc ben destacable per la Wii… pro mira, abans farem un flashback a lo Lost i retrocedirem quasi vint anys… ahí és ná…

Another world va ser una petita joia bruta i amagada de les masses en el seu moment, a principis dels noranta. Un joc q’innovava en certs aspectes, principalment per la tecnologia emprada, doncs va ser el primer en fer servir gràfics vectorials (formant polígons com els q’actualment es mostren en alguns mini-jocs flash), per l’estructura de talls cinemàtics (enllascant elements de la historia amb animacions generades en temps real), i/o per la seva interfície intuitiva, sense diàlegs ni comunicacions directes amb el jugador (la pantalla no mostra cap informació típica d’un videojoc, com sería la vida, municions, etc…).

another_world (more…)

y mi tío q hizo mal? mmm…

Novembre 19, 2008

no ho he pogut evitar… he vist tal vídeo recentment per la xarxa social… i bé… un clàssic, un incunable de la generació pre-powerrangers i pre-pokémons…

aix… sería felisc de sortir de festa i trobar-me repetint la… mmm… esperpèntica espectacular coreografia (atenció al solo de rotura pre-frikidance d’un dels membres, jo de petit vull ser com ell) amb un grup de fànatics madurats igualment desacompassats…

pro la veritat és q ja no recordo la sèrie en sí, em va pillar en aquell llindar de la consciència infantil… o igual és culpa de la pega q feiem servir per enganxar els cromos (d’eixa i d’altres superproduccions)… en aquells temps l’autoadhesiu només podia ser alguna habilitat d’un cotxe dels autos locos… sniff… i així jo em pregunto: q va fer malament el tiet?!?!

MUTACIÓN!!!!

si la tauromàquia és cultura…

Novembre 2, 2008

… el canibalisme és gastronomia…

llegia l’atre dia aquesta frase divertida. si bé comulgo amb la intenció, per descartar una cruel tradició, no estic d’acord amb la proposició de q no és cultura… ho és, i tant, pro una q convé deixar morir…
sembla q la frase es troba amb la pega de q les cultures s’han de conservar, i per això intenta descalificar l’art del brau… i l’error està en pensar q han de durar per sempre. supos q, com a éssers q necessiten constants vitals on posar peu ferm, q assumeixen q allò existent abans q’un, allò q era segur quan un naixia i feia les primeres passes, ha de perllongar-se més enllà… (more…)

i parlant de jocs casolans…

Setembre 23, 2008

he tingut temporades en les q m’he posat a crear algún joc basat en alguna idea q’em passava pel cap. normalment no els acabava (quan perdia l’alicient d’implementar la idea bàsica), i vai treballar principalment per plataformes mòbils… un mata marcianos, algún joc d’estrategia, i poc més…

en un moment donat, l’any passat, ja cremat de la meua empresa i buscant algún curru més creatiu, vaig haver de preparar un treball per a una entrevista amb Gameloft (um… ara em ve al cap q potser ja en vai parlar d’això… eno, és igual).

a tal efecte vai disenyar i implementar el q segueix… (more…)

keep on moving…

Setembre 18, 2008

vai marxar de casa els papis quan comenscava el 2001, per anar a compartir pis a Camp de l’Arpa amb un company de laburru i dues atres professionals del món IT, dos anys després em mudava per nar sol a Sagrera a un ampli, vell però barat pis, i uns tres anys després tornava al poble a una llar de la familia…

aquest últim llogarret el vai arreglar i decorar amb un estil i funcionalitat del q’estic prou orgullòs, em va quedar una cosa xula! pro no va durar, al cap de dos anys m’escoia l’interés per viure en terres extrangeres, així q vai marxar a Irlanda, passant per pisos o habitacions menudes…

ara, un any després fai un atre moviment rellevant, a un bonic dúplex i en parella i, com q sembla estable la idea de viure fora de la terra un temps (ja n’hi haurà ídem per tornar), toca abandonar el bonic pis de sancu per rellogar… (more…)

no sòc en Garfield…

Agost 16, 2008

vai nèixer fa 30 anys…

m’agrada la lassanya…

els dilluns em costen…

i dormir és una experiència vital q gaudeixo de bon grat…

pro no sòc en Garfield… (more…)

el planeta prohibit…

Mai 30, 2008

veia un programa on apareixia en Leslie Nielsen, comentant Naked gun (Agárralo como puedas?)… una peli d’un pack q… bé, tenen una gràcia limitada, un xic entre fàcil i tonto (si he de triar, en aquesta línia em quedo amb Top Secret!).

el cas és q m’ha recordat un atre film, estupendu clàssic de sci-fi on participava tal actor… FORBIDDEN PLANET!

(more…)

iiiiiinddyyyyyy!!!!

Mai 25, 2008

Ah, l’Indy, l’heroi amagat rere la normalitat d’un catedràtic arqueòleg (seria aixòs un punt d’identificació per al consumidor d’apeu? pensar q’algú tan normal, com tu mateix, pugui ser tant gran?)…

aquest divendres vai nar a vore a un ja granadet Harrison Ford fent el saltimbanqui pel món de les reliquies. Ford, q ja passa prou dels 60, és l’única estrella supervivent nascuda a les sagues originals de les bel.licitats estelars. ni Mark Hamill ni Carrie Fisher han mantingut la glòria dels seus inicis i, no deixa de ser curiòs, q només el mercenari Solo, de moralitat dubitativa (pro bon jan al final, com ha de ser) sortís altament recompensat d’aquella trilogia d’en Lucas… (more…)

1814 moments…

Mai 2, 2008

de vegades em ‘desperto’, vull dir q recapacito o em fai conscient d’un passat no llunyà i m’adono q hi ha hagut canvis… ràpids, pro als q ja m’he habituat… m’en adono com passen les coses, quasi sense q t’en adonis… i com n’era d’apropiat allò d’en Lennon de q la vida rulava mentre barrinaves els teus plans per dominar el món

en fi, para muestra (de la relativitat temporal) un botón: 1814 moments de la meua finestra… (more…)

camarada socialista…

Març 11, 2008

recordo quan era baixet, com m’agradava la idea d’un món sense monedes… on tot s’establís per intercanvi o, simplement, q tothom tingués de tot… quan encara no sabia com funcionaven les coses materials (tampoc és q’ho tingui gaire clar ara)… clar q, segurament, en aquell temps la meua preocupació seria per gominoles o cromos del Comando G…

recordo quan pujava en centímetres (d’alscada, xatins) com em va emocionar la versió animada d’Animal farm (Rebelión en la granja, o similar), quan encara no sabia q era el comunisme. La faula d’Orwell (de molt recomanable lectura) refereix al totalitarisme soviètic, amb una precisió impactant… i sobre la decepció de la pràctica en l’utopia del bé comú… però a mi només m’interessava la intensitat de la història… clar q, segurament, en aquell temps la meua preocupació serien els pèls q sorgien per llocs insospitats… (more…)