Archive for the ‘Uncategorized’ Category

sèries, remake o no remake…

Juny 20, 2009

últimament les televisions americanes s’han posat a recuperar sèries passades, supos q’amb la intenció de reduìr riscos comercials fent servir productes segurs, verificats, q a més apel.len a la nostàlgia de l’espectador…

en aquest sentit, sembla q’els vuitanta (incloent finals dels setanta) va ser la època daurada dels metratges setmanals. fa uns poquets anys va comenscar la revisita a Battlestar galactica. aquesta la vai seguir al principi, però per alguns temes vitals i pq, de fet, no em va acabar de fer el pes, la vai deixar per la meitat. tanmateix sembla q ha tingut bona sortida per allà els estats units, fa poc van fer el gran final amb bona acollida entre el públic. (more…)

Anuncis

1814 moments…

Mai 2, 2008

de vegades em ‘desperto’, vull dir q recapacito o em fai conscient d’un passat no llunyà i m’adono q hi ha hagut canvis… ràpids, pro als q ja m’he habituat… m’en adono com passen les coses, quasi sense q t’en adonis… i com n’era d’apropiat allò d’en Lennon de q la vida rulava mentre barrinaves els teus plans per dominar el món

en fi, para muestra (de la relativitat temporal) un botón: 1814 moments de la meua finestra… (more…)

conócete a ti mismo…

Setembre 25, 2007

possiblement la dificultat més gran per al descobriment científic és l’abstracció de l’individu… intentar separar-se del prisma personal amb el qual veiem les coses, per percebre amb objectivitat la realitat q’ens envolta. En altres paraules, observem els colors pq així està preparada la nostra fisiologia, però amb això perdem la percepció d’altres aspectes del món real… és com el teatre d’ombres de la caverna de Plató, el fet de ser una entitat dins el conjunt, no ajuda a vore el total, el q hi ha fora de la cova q representa el cos físic q’ens conté o empresona… (more…)

me… and the worlds beneath…

Setembre 4, 2007

mewithworldbeneath.jpg

 

me, working less and worse… I mean, jo, treballant menys i pitjor…

jo, desitjòs de pirar… vull dir, I, eager to leave…

marveled before the view of an unknown brand new world… that is, meravellat davant la visió d’un nou món desconegut…

acollonidu davant la prespectiva… ja saps, scary to the perspective…

just as I was nervous and scared for my first flight alone… tant nerviòs i acollonit com amb el meu primer vol en solitari…

but willingly ready to fall to the void of the unknown… and see what’s beneath other worlds…

pero delerosament preparat per caure al buit del desconegut… i vore que hi ha a sota atres mons…

… the future’s gonna happen too late… vull dir, I mean, q’el futur passarà massa tard…

didn’t I say, that algún dia marxaria volant?