mitja vida (5)…

Desembre 15, 2010

En aquesta actitud reflexiva i melangiosa estava que, sense pensar-hi gaire o gens vaig saltar del sofà, clau en mà i em vaig resoldre a tornar a la casa de la meva infància, a seguir un imaginari fil d’Ariadna que la Paquita semblava haver-me deixat. No em volia aturar en dubtes, així que no vaig parar fins arribar-me a Collserola amb el cotxe, que rondinava mentre resseguia l’abandonat camí de penombra que duia al casalot. La façana, de pedra vista és mantenia ferma com quan hi havia hagut vida, però els finestrals ullerosos i mig nuus de pintura, denotaven la fatiga de la soledat. Tenia certa recança a entrar. La memòria et juga males passades, perquè mescla realitat i emoció, mentre omple els buits amb fantasia. I la meva imaginació no deixava cap record bell dempeus al trobar-me davant la porta. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

mitja vida (4)…

Desembre 10, 2010

El plec de la carta havia deixat amagada una lleugera ombra dins del sobre. Vaig trobar-hi una clau daurada, amb escates maragdes al cap i dues petites fulles corbades que deixaven un diminut pas, per una cadeneta. Jo recordava aquella clau.

Varen passar uns dies des que rebés la carta pòstuma, sense que m’hagués pogut decidir sobre el passat, sobre si volia reconciliar-lo o deixar-lo mort, com la Paquita. Jo havia fantasiejat amb una trobada casual però impactant. ‘Quina casualitat!’ s’exclama quan et trobes amb un antic company d’escola a la consulta del dentista, quan els carritos del súper xoquen amb una ex que t’havia fet banyes o quan enxampes a la tele, en un frenètic zapping, aquella pel·lícula que tot just recordaves no haver anat a veure al cine amb aquella persona memorable. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

mitja vida (3)…

Desembre 5, 2010

Encara divagava en records amargs, quan la vista em va caure al chaise-longe on havia quedat la nota i el menut sobre esgrogueït. Dins d’aquest hi havia una carta de la Paquita, en català deficient, disculpant-se pel passat. No vaig entendre mai perquè, essent la llengua de la casa, i la seva pròpia, el castellà, s’esforçava ella, d’amagatotis del pare, en parlar-me en català.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

mitja vida (2)…

Novembre 30, 2010

Vivíem en un gran casalot, perifèric i amagat de la gent de ciutat per un camí ral a l’ombra dels pins. Diuen que els gossos sovint s’assemblen als seus amos. En aquest cas, casa nostra ressemblava mon pare. Una façana sempre a l’ombra et rebia amb mirada fixe i recriminatòria, com preguntant al visitant què hi havia anat a fer a aquell indret que no era el seu. L’entrada de la planta baixa connectava a l’esquerra amb una sala de butaques de cuir verd i espatlla alta, punt de reunió per a discussions filosòfiques del senyor Ortega i els seus camarades, després d’un tiberi al menjador que seguia l’estança. A la dreta, una saleta d’espera, austera i sense més distracció que el retrat d’un jove Franco, donava pas al despatx de l’home de la casa, via una doble porta corredissa de dimensions titàniques, almenys per a un jovenet curiós a qui l’entrada era vetada. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

mitja vida (1)…

Novembre 25, 2010

estic de poc escriure (i llegir, de fet) últimament… passa q estic amb un projectet q’em te el cervell robat… i amb poques idees postaires. tanmateix el blog segueix viu, o almenys així ho voldria, mantenint-lo per quan arribin les vaques (o floritures) grasses. per donar algún senyal de vida, m’he decidit per penjar un relat q vai escriure fa uns mesos, en còmodes i breus entregues (si bé amb talls un xic arbitraris). espero q resulti un entreteniment lector mínimament agradable… au!

Avui en dia ja es poc habitual l’ús del correu ordinari, més enllà de factures, promocions i d’altres correspondències mecanografiades. Ja estem acostumats als nous formats electrònics, sempre amb aquesta lletra pulcra, pixelada i lliure d’essència tangible. Per això no me’n vaig poder estar d’obrir una carta amb l’adreça escrita a mà i d’un remitent que no coneixia mentre esperava l’ascensor, sota l’atenta mirada de la xafardera del cinquè. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Android-e…

Octubre 1, 2010

fa una setmana rebia el meu aPad… sí sí, aPad, no pas iPad: un tablet basat en Android (el sistema operatiu de Google), més senzill que el producte d’Apple, però molt més obert (sense censura d’aplicacions, fàcil de putinejar, etc…) i barat (menys de 100€).

hi he anat jugant aquests dies, explorant totes les possibilitats i, he de dir, és un gadget prou divertit i versàtil (fins i tot útil! 😉 ). passa que em faltava una aplicació: algo que em permetès fer un pase fotogràfic accedint als fitxers d’un altre ordinador (pq no volia omplir i sincronitzar la memòria interna de l’aparato), per deixar-lo al menjador, com un marc de fotos, mentre no el fai servir…

el cas és q he anat aprenent com va l’entorn de desenvolupament d’Android i… tachàn! fa uns minuts la meva primera aplicació ha estat publicada a l’Android Market! Gratis per a q tots aquells amb algún aparato Android (ex.: el mòbil) pugueu provar-la. L’aplicació és diu… Llegeix la resta d’aquesta entrada »

can’t innovate? then imitate…

Setembre 9, 2010

(sense relació amb un post anterior) bé, potser és un xic tard dir-ho ara, després de vacances, q la majoria ja heu tornat al curru pro, si teniu temps, sempre està bé curiosejar alguns llogarets específics d’internet per trobar petits (i grans) projectes DIY, pots trobar una solució senzilla a un problema q teníes o una font d’entreteniment per hores…

d’aquests llocs on-line en puc esmenar un parell: Instructables i Hack a day. Si hi ha algo interessant per construir, segur que ha passat per allí i, mentre el primer proporciona instruccions per fer un munt de coses, el segon es centra en els grans i petits hobbieros q creen meravelles a base d’hores de dedicació… nusé, potser podeu trobar la base per a la vostra pròxima gran idea o projecte!

En fi, la intro aquesta és simplement per parlar d’un parell de cosetes q he muntat recentment amb l’ajuda dels pioneers interneteros, una molt útil i l’altre, divertida: uns còmodes cascos d’audio amb ergonomia personalitzada i una pissara blanca per falsament pintar les parets… Llegeix la resta d’aquesta entrada »

al Marroc…

Agost 20, 2010

doncs vam passar uns calorosos dies al Marroc, fa poc…
us explicaré les raons de pes per anar-hi…
us parlaré del desagrad de les ciutats…
us comentaré la bellesa dels espais apartats…
us diré com és una boda amazigh…
però primer, en un vist i no vist, la condensació d’imatges:


(disponible en alta definició)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

coses locals…

Juliol 20, 2010

ei, bé, q’estic per ací la terra, fent excursionetes, treballant en projectes diversos i, quan he tingut una estona, dedicant-me a un senzill clip per mostrar una mica de cosa catalana als forànis… serveixi d’excusa pel meu silenci blogaire.

(cliqueu al video i sel·leccioneu l’opció corresponent per un passi en alta definició)

… a glimpse on catalan culture…

sobre el valor de les idees…

Juny 27, 2010

anava a titular el post “sobre el model de comercialització d’idees reproduïbles”, pro potser quedava massa llarg. en qualsevol cas, em refereixo aquí a una qüestió q ja em ballava pel cap de fa prou temps i q va resorgir en una conversa després d’un concert del grup d’en ‘Nelson’, Mondieu (o atres detalls).

tradicionalment (i, crec, correctament) les idees han tingut un valor exacte, establert a priori a la venta. això passa amb un arquitecte q’et fa un edifici, una comissió artística (com un monument), un paleta q’et fa una cuina, una aplicació per a un client, etc etc.
passa que hi ha indústries q’es basen en la reproducció d’una idea original, i venen el pack material+creativitat. parlo, per exemple, del cine, la música, la literatura i el software de consum. en aquest cas, es ven la porció creativa a un baix preu comptant amb el volum de venta per quadrar els números. en atres paraules, el preu: idea+cost versus (idea/x)+cost. Llegeix la resta d’aquesta entrada »